Li constava reconèixer els sentiments. Tenia la necessitat
de sentir-se estimada, desitjada. Però només per aquells que, en el fons, sabia
que la farien partir. Que no la correspondrien. Que l'abandonarien. La
maltractarien.
Posava energia en crear una bonica història en la seva ment.
I, en la realitat, es reprimia, es frenava perquè ja sabia des d'abans que
comencés, que allò era danyí. Era una dança constant entre la negació i la
permissió. La simplicitat passava a complexitat. La complexitat en confusió. I,
finalment, explodia i es destruien relacions sense fonaments que només li
servien per sentir-se una mica més ferida, més víctima d'ella mateixa. Més
despreciada.
S'adonava de la força que hi posava a les fantasies de
princesa. A sentir-se acompanyada de l'home errat.
Del risc.
El risc.
I perdia la força. Perdia